“Todo lo que una vez fue vivido directamente se ha convertido en una mera representación”
Guy Deboard
El model aristotèlic, entés més enllà del seu origen filosòfic, es presenta com una bastimentada que modela el nostre pensament, comportament i creativitat.
La crítica a l’hegemonia d’este model es convertix en un camp fèrtil per a desentranyar i desafiar les estructures que sostenen i perpetuen desigualtats, opressions i exclusions.
Amb este treball reflexionem centrant-nos en la desconstrucció entés no sols de manera teòrica sinó com una pràctica que s’infiltra en les fibres més íntimes del nostre sector artístic buscant una manera de fer que desentranye les formes que s’han naturalitzat com les formes que s’han legitimat i d’altra banda valorar i visibilitzar sabers, pràctiques i formes han sigut sistemàticament desacreditades i excloses per no conformar-se a este model hegemònic.
Esta pràctica de resistència es convertix en un acte creatiu de reimaginació i reconfiguració de la nostra manera de crear promovent la pluralitat i la diversitat com a valors fonamentals obrint espais per al diàleg qüestionant les bases sobre les quals s’erigixen les jerarquies i buscant una construcció més inclusiva, equitativa i justa. Este procés de qüestionament i canvi no és merament acadèmic o teòric, sinó eminentment pràctic i vital per a la construcció de futurs més justos i sostenibles.
